Ho he dit moltes ocasions, l'interès pel català va començar, al menys, fa uns tres anys; les raons: en Joan Manuel Serrat i el Barça.
Fou amb un disc compacte del primer quan vaig escoltar per primera vegada les seves cançons en català a més de les més conegudes que canta en castellà. Aquella primera cançó va ser "Paraules d'amor" que diu així: "Paraules d'amor senzilles i tendres./ No en sabíem més, teníem quinze anys./ No havíem tingut massa temps per aprendre'n,/ tot just despertàvem del sons dels infants...". Des de aquell moment, la lletra va quedar guardada en la meva memòria, és quelcom que no oblidaré.
De la segona raó, us podré dir que és simplement un equip excel∙lent, té unes qualitats grandioses, pel seu vestidor han passat jugadors impresionants, en fí, són coses que li han permès erigir-se com un dels millors clubs de futbol.
Vaig saber amb això que la cultura catalana és, en veritat, important, no sol a l'àmbit europeu sinó, m'atreveria a dir-ho, arreu de tot el món.
Decidí iniciar els estudis de la llengua en qüestió, volia fer-ho mitjançant auto-aprenentatge amb un diccionari català-castellà que em vaig comprar per una petita quantitat. Escoltí més cançons de en Serrat, primer, les transcriví i després intentí traduïr-les. Tenia en aquell moment un par de llibres en català una antologia de poesia (de la que ja he escrit) y una novel∙la de en Pere Calders.
Vaig saber que al Centro de Enseñanza de Lenguas Extranjeras de la UNAM hi havia classes de català, m'havia de preparar bé per un curs bo. No es va poder el primer any.
Durant el any passat, poguí donar-me compte de la ignorància que hi havia (que hi ha) entre els meus companys i companyes sobre l'àmbit ibèric, per ells solo existia com llengua el castellà, les altres no mereixien cap atenció ni interès. Fou tal el fet que dos amics (o això crec) es burlaven de que el català l'ùnic que feia era fer més breus les paraules del castellà i donaven molts exemples, tots ridículs i sense cap coneixement del català. Però jo que si el tenia, no m'agradava molt la seva actitud. Temps difícil.
Al any següent (aquest any) vaig conèixer una noia que li agrada el català, sap llatí i parla també rus, i la llengua en la que ara escric ha tingut una revitalització al meu interior i en la meva vida: perquè ella m'ha convidat a les classes de català al CELE, amb un noi molt maco: el Carles.
És tal el gust que m'he atrevit a escriure aquesta entrada.
Estimo molt la llengua i cultura catalanes, la meva vida no seria la mateixa si no fos per el català.
[Disculpeu els errors que aquest text pot tenir, és el primer que escric en català.]
